¡Hasta la Abolición!

¡Hasta la Abolición!
VOLVEREMOS A HACER HISTORIA (Haz click en la imagen)

martes, 22 de abril de 2014

A per l’abolició dels correbous, una necessària engruna

Mai al Principat s’havia iniciat una campanya pels drets dels animals no humans des de la base, des de la reclama popular d’una part conscienciada i disposada d’un territori. I quan les persones volen organitzar-se per lluitar per alguna cosa no hi ha millor eina inicial que una assemblea, per les garanties i transparència democràtica que ofereix. Assemblees de gent disposada a actuar per obsequiar amb el seu temps i esforç un futur més just i igualitari a tota la societat… Estic parlant de la gent de les Terres de l’Ebre (TE), cansades d’agressions al seu territori, fartes de sentir-se històricament menystingudes per l’administració, exasperades per repetides incursions foranies que no volen respectar la seva opinió i decisions, i també embafades per alguns autòctons, una minoria que practica i pregona la taurofòbia fins a la sacietat, que arriba a asfixiar l’ambient i que aixeca dics al riu del progrés social, ètic i moral a la terra d’en Panxampla.
Però aquesta altra minoria activa que coneix a la perfecció l’obvietat de Margaret Mead, sap que aquest riu Ebre, lo riu, desbordarà violentament com ho advertia Bertold Brech i arrossegarà cap a l’ostracisme la rèmora i la reressaga que conté. L’últim avís en aquest sentit fou el passat dia 30 de març després de la gran mobilització entre Sant Jaume i Deltebre… Una minoria activista si, però que per sort compta amb el recolzament de lamajoria social.
Doncs aquesta minoria, amb aquests i altres desitjos, va obrir un altre front de lluita a les TE i van celebrar quatre assembles obertes per l’abolició dels correbous, una per cada comarca durant 3 mesos, amb la il·lusió i la força que et dóna el fet d’estar creant, construint, eixamplant la llibertat… i és per això que van ser un èxit les convocatòries. En elles es va decidir que no només volien aturar el maltracte al seu territori, sinó arreu del país, però que en ser un país esquarterat, per estratègia política, el Principat en seria el subjecte prioritari.
D’aquesta manera férem la crida per assistir a Barcelona, que fou la culminació de l’experiència en una darrera assemblea unitària, i persones de tot el Principat vingueren per auxiliar la resta de comarques on s’hi practica la tauromàquia menor. Així doncs el Garraf, el Barcelonès, el Bages, la Garrotxa, la Selva i l’Alt i el Baix Empordà quedaren cobertes i les línies d’actuació garantides, perquè aquesta no és una tradició exclusiva de les TE ni de la resta dels PPCC, sinó una d’internacional. De les assemblees, de caire teòric i estratègic, a la pràctica, i per a l’acció cal coordinació. Així ha nascut la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous a Catalunya (CAC) com el projecte que aixopluga les activistes abolicionistes d’aquest tros de país.
Ni nosaltres som “antitaurines” ni ells són “taurins”. Taurines som les que volem els bous indòmits, incòlumes, i antiaturins, tauròfils o tauròfogs els qui els volen torturats i morts. Hi han mots i significats que ens els han segrestat del diccionari, furtats i pervertits pels discriminadors, així la paraula “llibertat”, de bracet amb la paraula “tradició”, ens obsequia amb la destrucció total de la primera. Pels tauròfils, a l’igual que pels mutil·ladors de clítoris o pels concubinaris, la llibertat per practicar la seva la tradició passa per la violació sistemàtica de tots els drets de la víctima. Diuen els tauròfils que en ple segle XXI no és pot prohibir ni abolir, oblidant interessada i reiteradament que sense l’execució d’aquestes paraules ara mateix tindria un negre per esclau, una dona submisa i esparracada i les LGTBI amb les venes tallades dins un armari. XXI no significa progrés per a ells, saben que és l’últim segle del que disposen per adoctrinar als infants cap a la caverna més retrògrada.
Per la lluita pels drets dels animals no humans serà una engruna, no salvarem als toros de la seva tortuosa mort, però ja no existirà la tortura pública de ningú en cap festa popular del nostre poble, amb i per això, per al nostre projecte social i polític a curt termini, serà molt necessària.
Necessària pels bous, subjecte directe de la nostra lluita, perquè empatitzem i ens solidaritzem amb el seu sofriment gratuït, per injust i innecessari abans no hagin de passar pel turment de l’escorxador. Procurem no ser unes demagogues i també lluitem per la fi del seu esclavatge, sigui amb la finalitat que sigui, tot i que en el punt embrionari que es troba el moviment per l’alliberament animal al nostre país, sé que estem lluny d’evitar que els bous, a l’igual que la resta d’espècies sota el jou ramader, neixin per a ser explotats i violenta i lentament assassinats per al nostre altrament innecessari i contraproduent consum.
Necessària perquè és l’excepció legal, el forat negre on s’amaga la dimissió ètica de bona part de la classe política que fa que es vulneri l’actual llei de protecció animal catalana.
Necessària per ajudar a acabar amb models econòmics mafiosos basats en l’explotació i la discriminació. La tauromàfia és a la vegada una secta que, per sort, és minoritària arreu, però gratificada amb els nostres impostos i recolzada política i econòmicament pels capitalistes més desequilibrats i al servei de l’ala dura de l’especisme, dels sàdics i els masclistes que mantenen i justifiquen l’engranatge sanguinari que engreixa la maquinària de la desigualtat i el patiment d’aquest sistema social imposat.
Necessària perquè ens hi juguem la qualitat moral de tot un país, l’avenç i el progrés sociocultual del nostre poble, els fonaments que hauran de permetre en el futur una relació igualitària i biocèntrica amb la humanitat i la resta d’espècies animals, l’execució del dret i el valor intrínsec que tenim tots els éssers vius sensibles i la natura en el seu conjunt.
Necessari dir-vos a les persones que organitzeu la tortura dels bous a tots els PPCC (penyes i comissions taurines) que en gaudiu, feu-ho perquè se us acaba, aviat només els podreu martiritzar en la clandestinitat dins les ramaderies, els temples dels vostres líders espirituals pels qui tanta dilecció sentiu. En endavant, si voleu continuar barrejant el concentrat d’adrenalina i testosterona, si voleu demostrar “valentia” davant les persones que us importen, no sento gens ni mica dir-vos que ja no ho podreu fer a lloms d’un ésser preciós, mansuet i innocent. Si mai us avorriu, que en cap cas se us acudeixi, no opteu per tenir l’aterradora idea d’ensogar-vos o embolar-vos per tal de seguir amb la dèria d’aquesta infame tradició, us faríeu un mal que no li desitjo a ningú, i queda clar que tampoc a vosaltres. Com de clar ha de quedar que no us detesto per la persona que sou en relació amb les humanes (sempre i quan no en discrimineu a cap per motiu de classe, ètnia o sexe), heu de saber que combatem l’actitud i la responsabilitat que teniu front al turment que infligiu a l’espècie bovina. Admiro al Che i a Madiba, però també els hagués combatut (al seu costat en la lluita per l’alliberament humà) en la seva relació discriminatòria cap a la resta d’animals. Els meus somnis polítics també us inclouen.
Als aficionats (en major o menor grau) als correbous, dir-vos que les animalistes som de la festa, i de gresques ben esbojarrades, que no us enganyin quan us diuen que acabarem amb ella, només es tracta d’una lleu reconversió que ni notareu. Al 96% de les viles principatines també gaudim de la companyia de bous i demés bestiari, que sapigueu que ens empaiten i fins i tot ens escupen foc! No us mostreu displicents i us feu mala sang si us recomano que esdevingueu partícips dels elements patrimonials populars que més us puguin agradar dels seguicis, com el valor, el coratge i la força de les castelleres, l’emoció d’escriure i entonar versots, garrotins, albades, nyacres, gloses o l’agilitat per ballar una jota, que participeu en les plantades d’arròs, i fora festes, la fusió del seny i la rauxa dels esports d’aventura, començant per fer una travessia pels Ports o una altra per l’art de la creació, un foli en blanc que, com la llibertat, no té més límit que el respecte absolut per tota expressió i forma de vida.
Diré a ambdós destinataris que apareixeu als meus somnis polítics, i que aquests també inclouen els meus desitjos (també polítics) per aconseguir una societat que superi l’especisme, que quedi abraçada a la vida i abandoni la crueltat. En aquest sentit us emplaço a entregar la soga, els encenalls i la brea, a que us dissolgueu i que contingueu els esforços per lluitar al nostre costat, del costat de la classe treballadora de la qual en formeu part per tal de fustigar els privilegis dels qui ens oprimeixen i, en el context actual, aconseguir que almenys no ens retallin els pocs drets que tanta sang ens ha costat d’aconseguir entre totes. Perquè “bouers”, valentes són les qui lluiten cada dia per un món més just i igualitari, les qui estimen les fràgils, les explotades i les oprimides, les qui hi empatitzen i s’hi solidaritzen, valenta és la gent que per aquesta causa entrega el seu temps i s’hi juga la vida, la integritat física o la presó. Valenta és la persona que defensa els dèbils, i els animals no humans són sens dubte els éssers més fràgils i vulnerables que habiten el nostre planeta.
Per què faig referència als privilegis als que us convido a combatre? Doncs perquè són els mateixos que penseu tenir sobre els bous i que volem eradicar. Heu o bé hauríeu d’entendre l’imperatiu moral bàsic de no fer als demés el que no voldríem que ens fessin a nosaltres. El bou no us ha fet res, no actueu en legítima defensa, actueu sota criteris discriminatoris als que us empeny la vostra sensació de poder i domini sobre aquests pacífics i juganers animals. El poder basat en la força pensa tenir sempre la raó, oblidant, és clar, l’imperatiu que citava. Rebutgeu la nefasta tradició d’aquelles generacions mortes que oprimeix com un malson el cervell dels vius i continueu amb la històrica tradició de lluita contra els qui ens oprimeixen com a classe i com a poble, aquesta sí, una tradició que hauríeu de recuperar per urgent i necessària.
No volem que el toro pateixi la tortura que li infligiu, no volem classes gratuïtes de sadisme a la canalla, no volem miralls on es reflecteixi la normalització de la discriminació i el maltracte públic, m’oposo radicalment a ensenyar als meus alumnes cap lliçó de doble moral, no vull més esquizofrènia social i hipocresia institucionalitzada.
Serà una necessària engruna per als toros, però un antecedent i un avenç moral per la societat, amb l’esperança de marcar el camí pel final d’aquesta malaltissa tradició a la resta dels Països Catalans. Van caure les corrides com ho faran els correbous, anem a per totes i no defallirem, fins a l’abolició sempre.
  Toni Teixidó és membre de la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA)
http://pobleviu.cat/2014/04/22/a-per-labolicio-dels-correbous-una-necessaria-engruna/

No hay comentarios:

Publicar un comentario